CLARA SALIDO BORRÀS
DOCUMENTAL: COWSPIRACY
SECTOR RAMADER:
​
100 Bilions de galons d’aigua s’empren cada any pel gas natural amb el Fracking. En canvi, pel sector ramader se'n fan servir 100 trilions de litres d'aigua a l’any (només als estats units).
Una hamburguesa de 100 g fa servir uns 2500 litres d’aigua per a la seva producció.
En la producció de 500 grams de carn es fan servir 9000 litres d’aigua.
Els ous costen uns 1800 litres d’aigua
El formatge uns 3500 litres.
Els sectors de transports i energia s’emporten tot el protagonisme a causa del terrible impacte que té el diòxid de carboni en el clima, però, la ramaderia genera un 65% de l’òxid nitrós mundial. Un gas la capacitat del qual per generar escalfaments és 269 vegades la del COâ‚‚.
S’espera que les emissions industrials de COâ‚‚ creixin un 20% el 2040, en canvi, la predicció en el cas d’agricultura és d’un 80% en l’any 2050. Aquestes devastadores xifres es deuen a un increment estimat del consum diari de carn i làctics.
Segons 2 especialistes del medi ambient del grup del Banc Mundial afirmen que el mètode usual per mesurar gasos d’efecte hivernacle ens porta al fet que la ramaderia és la responsable d’un 51% del canvi climàtic causat per l’home, si es conclouen els embornals, la respiració i el metà cosa que l’estudi de l'ONU no fa.
La criança d’animals és responsable de 30% del consum d’aigua mundial, ocupa fins a un 45% de la superfície de la Terra, és responsable de la destrucció del 91% de l’Amazones Brasiler, genera zones mortes als oceans, destrossa hàbitats i és la causa de l'extinció d’algunes espècies.
Els animals que vivien en llibertat fa 10000 anys ocupaven el 99% de la biomassa i els humans ocupàvem l’1%. Avui, només 10000 anys més tard, una petita fracció de temps, els humans i els animals utilitzem el 98% de la biomassa. Els animals salvatges que viuen en llibertat només n'ocupen un 2%. Els hi hem robat el món, la terra en la qual aquests animals vivien ara l’estem fent servir per criar les vaques, porcs, gallines, peixos de criadors.
Els investigadors preocupats per la pèrdua d’espècies concorden en què la causa principal de la pèrdua de la qual som testimonis al nostre planeta, és deguda al pasturatge excessiu i a la pèrdua d'hàbitat produïda pel ramat i la pesca.
Estem vivint l'extinció d'espècies més gran en 65 milions d’anys. La selva tropical està sent talada a una velocitat de 4000 metres quadrats per segon i el que s’amaga darrere és la producció animal.
Es talen els boscos perquè els animals puguin pastar i cultivem soja genèticament modificada per alimentar a les vaques, porcs, aus i peixos del sector ramader.
És causa principal del canvi climàtic.
OCEANS
Es preveu que si no fem res al respecte, tindrem oceans sense peixos l'any 2048. Quan les persones es fixen en la pesca, a vegades només presten atenció als animals que són consumits pels humans, no necessàriament es preocupen en els animals que queden atrapats en les xarxes de pesca ni en els que moren dins de la indústria pesquera.
Susana Hartland de Sea Shepherd Conservation Society ens explica que més de 28 mil milions d’animals van ser extrets el 2013 de l’oceà. No els hi donem temps per recuperar-se, no tenen temps per a reproduir-se abans que els tornem a matar.
Dr. Richard Oppenlander explica:
Per suplir la demanda de 90 milions de tones de peix, la pesca és realitzada majoritàriament a través d'enormes xarxes. Per cada quilo de peix capturat se'n cacen uns 10 d’altres espècies que no formen part d’aquesta demanda, com dofins, balenes, tortugues i taurons.
Entre 40 i 55 milions de taurons moren a l’any capturats per les xarxes pesqueres, aleshores es decideix si tallar o no les seves aletes. Però ells inicialment són atrapats com a subproducte. Això és causa de la suposada pesca “sostenible” els peixos capturats en grans masses estan etiquetats com a peixos sostenibles per Oceana.
SELVES TROPICALS
Són els pulmons del planeta, inhalen COâ‚‚ i exhalen oxigen. Es destrueixen uns 4000 m² de selva tropical per segon, i la causa principal és la necessitat de cultivar perquè el ramat pasti i poder cultivar les collites per als animals.
S’estima que cada dia es perden 100 espècies de plantes, animals o insectes a causa de la destrucció de la selva tropical.
​
​
​
​
ENTREVISTA A RAINFOREST ACTION NETWORK
Lindsey Allen, directora de Rainforest Action Network. Rainforest no ens parlava de la problemàtica del sector Ramader, en canvi, sí que ens parlaven de l’oli de Palma i la seva problemàtica. Les plantacions de palma estan causant una gran desforestació. S’estima que l’oli de palma és responsable que més de 10 milions d'hectàrees siguin destrossades. Si ho comparem amb el bestiar i les seves plantacions alimentàries, ells són responsables de la desaparició de 55 milions d’hectàrees (estudis fins a l’any 2013). En canvi, el bestiar no estava inclòs com a un dels 4 principals problemes de desforestació. Ells es preocupaven de l’oli de palma, el paper i la polpa, el carbó i la sorra bituminosa.
AMAZON WATCH
Leila Salazar Lopez, directora d’Amazon Watch. Diu que la selva Tropical Amazònica es podria extingir en els pròxims 10 anys.
Les vaques produeixen 570 milions de litres de metà per dia. La desforestació i els residus que produeixen és 130 vegades superiors a la de tots els éssers humans a escala mundial.
És impossible alimentar al ramat de manera sostenible, actualment gairebé la meitat del terreny dels estats units es destina al cultiu pel ramat. Si volguéssim alimentar tot el ramat de la indústria a base de pastura, necessitaríem aclarir cada metre quadrat de tots els Estats Units junt amb Canadà tota Amèrica Central i part d’Amèrica del Sud, i això només seria per suplir la demanda dels estats units.
Un animal alimentat amb pastura triga prop de 23 mesos en estar llest per l'escorxador i un alimentat amb gra en triga uns 15. Són 8 mesos addicionals d'ús d’aigua terra i residus. Per tant, el ramat alimentat amb pastura és menys sostenible que la ramaderia industrial.
És impossible criar ramat sosteniblement per cubrir l'actual demanda de la carn. El mateix passa amb la llet.
LLET
Marcus Benedetti, president de Clover Stornetta: Es necessiten molts recursos per produir la llet, l’alimentació, l’aigua, la terra. No és pràctic que la producció de làctics de manera sostenible sigui suficient per alimentar el món. Crec que no és necessàriament possible, crec que esperem massa d’una cosa així, no sé la resposta, però el sentit comú em diu que és una cosa quasi impossible.
Generalment, una vaca menja 64 kg de menjar diaris, beuen entre 114 i 150 litres d’aigua al dia. Consumeixen 20 tones de gra setmanalment.
Procés de principi a fi: La vaca sense el seu vedell no donarà llet, és per això que es queda amb el seu vedell durant dos dies i després els vedells passen a una instal·lació especialitzada on seran criats individualment. Ja que som una indústria làctica només ens interessen els vedells, així que ens quedarem amb els vedells i els mascles els vendrem a les fàbriques que crien per a produir carn (empreses d’engreixament). Nosaltres ens quedem amb la meitat de vedells, els criem durant dos anys i els venem com vedell orgànic alimentat amb pastura. Totes les vaques acabaran passant a la indústria de carn.
En algun moment la vaca ens deixarà de ser útil així que haurem de prendre una decisió empresarial. Seguirem invertint en ella perquè ens doni llet? O la vendrem a una altra empresa làctica o de carn?
“Hi ha molt pocs llocs al planeta que tinguin aquest tipus de medi ambient, però la demanda de proteïnes làctiques no deixa de créixer. No hi ha suficient terra al planeta per fer aquest tipus de producció. Així que a escala global la conclusió és que els productes làctics no són sostenibles.”
Per produir un litre de llet es necessiten 1000 litres d’aigua. Quasi un terç del planeta s’està convertint en desert i és a causa del pasturatge del ramat.
CAMP URBÀ EARTHWORKS
Camp urbà Earthworks a Detroit: “tenim una tendència d’oblidar que convivim en el mateix espai amb altres criatures, crec que seria bo que aprenguéssim a compartir”.
Amb un terreny d’un metre per dos i mig poden cultivar 45 kg de vegetals en un any.
“Hem aconseguit duplicar la nostra producció a 6300 kg de menjar en a prop d’una hectàrea (10000 m²)”.
Obtenim una gran producció d’aliment de la terra, és per això que creiem que li hem de tornar i li hem de donar un temps per regenerar els nutrients i minerals que ens ha donat. Per això creiem que el nostre treball és regeneratiu. Per tant, és més sa i segur utilitzar abonaments o compost vegetal? Sí, això hem descobert, també és més ràpid i fàcil de manejar. El sòl és igual de fèrtil.
REFLEXIÓ DEL VEGANISME
DR. Greg Litus:
Funcionar de manera vegana no només és més compassiu, sinó que és més eficient. En una societat amb milers de milions de persones es necessita fer el més eficient possible. Alguns pensen que és bona idea enfrontar el tema recurrent als costums primitius, i recórrer al sistema de caçadors recol·lectors, i seria fantàstic, però aleshores només hi havia 10 milions de persones en un continent, avui en dia tenim 300 milions en els estats units, 35 milions al Canadà., 100 milions a Mèxic, tenim prop de 450 milions de persones a Nord-amèrica, si intentem buscar la manera d'equilibrar l’agricultura animal amb 450 M de persones, és impossible.
John Jeavons, Innovador en el camp de l’agricultura bio intensiva: 216 mil persones neixen al planeta diàriament, però el que realment és increïble és que calen per dia 138000 km² de terres cultivables més, és impossible.
Per alimentar per un any a una persona vegana, es necessiten 674 m² de terra cultivable. Per alimentar a una vegetariana amb ous i làctics es necessita el triple.
Per alimentar a un estatunidenc amb una dieta alta en carn ous i llet es necessiten 18 vegades aquesta quantitat de terra.
Això es deu al fet que només pots produir 16000 kg de vegetals en 6000 m² i només 170 kg de carn en la mateixa porció de terra.
Una persona amb una dieta alta en carn estalvia 1,4 tones de COâ‚‚ en eliminar la carn, els vegetarians 1,6 tones i els vegans 1,8 tones.
Una dieta vegana produeix la meitat de COâ‚‚ que la d’un omnívor que utilitza un onzè de combustibles fòssils, un tretzè d’aigua i un divuitè de terreny.
Sumant tot això veiem que si ens fem vegans estalviem diàriament: Més de 4164 litres d’aigua, 20 kg de cereals, 2,7 m² de bosc, l'equivalent a 4,5 kg de COâ‚‚ i la vida d’un animal.
La gran pregunta: QUÈ PASSARIA SI TOT EL MÓN ES TORNÉS VEGÀ?
Si no haguéssim de matar animals per menjar, sinó haguéssim d’alimentar-los, si haguéssim de dedicar la terra que tenim per als cultius dels animals?
El bosc tornaria, la vida salvatge tornaria, els oceans tornarien, l'aigua dels rius estaria neta, l’aire que respiraríem seria net i la nostra salut augmentaria molt.